La Villa Romana del Vilar
Resum: La vil·la del Vilar s'ha descobert arran del projecte d'urbanització de la zona inclosa dins l'àrea de protecció del poblat ibèric del Vilar. Els treballs realitzats han pernnès documentar l'existència de restes que no corresponen al poblat ibèric sinó a una vil·la d'època romana, implantada més d'un segle després. Destaquen la presència d'uns banys privats i d'un important abocador d'àmfores i d'altres recipients de petites dimensions, que cal relacionar amb uns forns que no hem trobat. A partir de la informació actual, podem suposar un funcionament d'aquesta vil·la entre la meitat del segle ii aC i inicis del segle III dC. Abstract: The villa in el Vilar has been discovered due to the urbanitzation of that àrea, and it has been found within the protected zone of the Iberian village. The works made there have shown remains which don't belong to the Iberian village but to a Roman villa, dating from a century later. The outstanding discoveries are the private baths and an important amphorae and other small pieces dump related to unfound kilns. With the Information we have we may supose the villa was used from the last half of II BC to the beginning of III AD. La vil·la romana del Vilar es localitza al sud-est del nucli urbà de Valls, a l'antiga partida del Vilar—als peus de l'elevació en la qual es troba el poblat ibèric del mateix nom, en uns terrenys fins fa poc situats en zona rústica però recentment urbanitzats. La zona es troba als encontorns del Pavelló Joana Ballart, just al costat de la zona poliesportiva del Patronat Municipal d'Esports, entre aquest i el torrent del Catllar. Urbanísticament, la zona s'inclou en la Unitat d'Actuació 3 coneguda com Eixample el Vilar. Els terrenys de la UA3 Eixample el Vilar estan situats dins l'àrea de protecció del poblat ibèric del Vilar, àrea establerta pels membres de la Comissió d'Arqueologia del Museu de Valls, inclosa en el Pla general i que té la catalogació de BCIL (Bé Cultural d'Interès Local). La Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, estableix de forma específica el deure de preservació i manteniment pels béns catalogats i concreta que no poden ser destruïts. Aquest fet va comportar la necessitat de delimitar arqueològicament la zona abans de l'execució del projecte urbanístic. Els treballs de delimitació van resultar positius pel que fa a la presència de restes arqueològiques, cosa que va tenir com a conseqüència la realització de posteriors intervencions arqueològiques puntuals.' En aquesta part del treball hem de reconèixer la important tasca desenvolupada per un grup de voluntaris, entre els quals hi havia membres de l'IEV.^ Com a resultat d'aquestes intervencions s'ha documentat la presència d'una vil·la romana als peus del poblat ibèric, de la qual disposem de part de la planta, d'un estudi exhaustiu de la zona dels banys i de part d'un abocador ceràmic. Les estructures documentades ens permeten dibuixar una planta que hem de interpretar amb cautela. En primer lloc, hem de tenir en compte que en aquesta planta queden reflectits murs corresponents a diferents fases de funcionament de la vil·la, sense que es puguin definir, en molts dels casos, a quina fase d'ocupació concreta corresponen. El fet de no haver realitzat una excavació en extensió i profunditat, exceptuant la zona dels banys i el petit sector en què es localitzà l'abocador, limita la informació sobre aquestes estructures. Som conscients, també, que pot haver-hi més restes de les que hem descobert, però a més profunditat, fet que comporta que no hagin aflorat en el decurs d'aquests treballs. De la mateixa manera, moltes de les estructures presenten diferents cotes de conservació, en molts casos tan sols aflora un tram dels murs, la qual cosa impedeix definir el tipus d'àmbit al qual corresponen. ' Aquestes intervencions són excavació en extensió d'un petit sector que resultava afectat per un dels edificis (sector 4000); delimitació de la part de la UA3 destinada a vials; rebaix dels nivells superficials del sector afectat del carrer Prat de la Riba (2.600 m^), i excavació en extensió dels sector dels banys (200 m^). ^ Els voluntaris que han participat en les diferents intervencions són Francesc Cabré, Ester Fabra, Domingo Solé, Elisenda Amat, Joan Bofarull, Joan Canela, Josep Clavé, Núria Gabarró, Albert Mercadé, Ricard, Francesc Murillo, Jordi París, Imma Piüas, Pilar Salvany i Gisela, Judit Ciurana, Marc Solé, Sònia Vaquer, Babil Vicente, Alba Vives, Pili Vives i Roser. També cal recordar que no disposem de la totalitat de la planta, ja que falten uns 3.000 m^ que hi ha sota la plaça i la part que hi pugui haver sota el camp de futbol. Les fases documentades La major part d'estructures que configuren la planta obtinguda només han estat identificades, sense que s'hagi fet una excavació en extensió i en profunditat dels nivells que s'hi relacionen. Així, la informació de què disposem en aquests casos procedeix dels materials recuperats durant les tasques de neteja i de les evidències físiques que ens demostren en comptades ocasions la seqüència constructiva d'alguns àmbits, però no la seva cronologia absoluta. És per això que hem de ser molt prudents a l'hora d'atribuir moments culturals a aquestes estructures, ja que, exceptuant la zona dels banys, només disposem d'una petita mostra dels materials que ens poden donar aquesta informació. Som conscients que algunes de les fases que hem establert poden ser més modernes i també formar part o tractar-se d'una reforma del mateix moment que una altra fase que, a priori, sembla diferent. Així. doncs, les fases que proposem s'han d'entendre com una aproximació, potser agosarada, d'entendre que ens trobem davant d'una vil·la que ha anat evolucionant i transformant-se al llarg de més de 300 anys. FASE I Les evidències més antigues que hem documentat són del tercer quart del segle II aC i corresponen a un abocador de ceràmica, excavat parcialment, en el qual hem trobat els rebutjos d'aquelles peces que es fabricaven a la mateixa vil·la en un forn que no hem localitzat. A aquest mateix moment poden correspondre els murs 5004.501 1. 5014, 5170 i 5081, situats al costat nord-oest de la part intervinguda del carrer Prat de la Riba. Es tracta de murs molt malmesos, fets de pedres irregulars lligades amb fang i que semblen dibuixar uns àmbits allargassats. Els materials que hi anaven associats, procedents de la neteja de la capa superior, eren de característiques força semblants als documentats en l'abocador.
Resum: La vil·la del Vilar s'ha descobert arran del projecte d'urbanització de la zona inclosa dins l'àrea de protecció del poblat ibèric del Vilar. Els treballs realitzats han pernnès documentar l'existència de restes que no corresponen al poblat ibèric sinó a una vil·la d'època romana, implantada més d'un segle després. Destaquen la presència d'uns banys privats i d'un important abocador d'àmfores i d'altres recipients de petites dimensions, que cal relacionar amb uns forns que no hem trobat. A partir de la informació actual, podem suposar un funcionament d'aquesta vil·la entre la meitat del segle ii aC i inicis del segle III dC. Abstract: The villa in el Vilar has been discovered due to the urbanitzation of that àrea, and it has been found within the protected zone of the Iberian village. The works made there have shown remains which don't belong to the Iberian village but to a Roman villa, dating from a century later. The outstanding discoveries are the private baths and an important amphorae and other small pieces dump related to unfound kilns. With the Information we have we may supose the villa was used from the last half of II BC to the beginning of III AD. La vil·la romana del Vilar es localitza al sud-est del nucli urbà de Valls, a l'antiga partida del Vilar—als peus de l'elevació en la qual es troba el poblat ibèric del mateix nom, en uns terrenys fins fa poc situats en zona rústica però recentment urbanitzats. La zona es troba als encontorns del Pavelló Joana Ballart, just al costat de la zona poliesportiva del Patronat Municipal d'Esports, entre aquest i el torrent del Catllar. Urbanísticament, la zona s'inclou en la Unitat d'Actuació 3 coneguda com Eixample el Vilar. Els terrenys de la UA3 Eixample el Vilar estan situats dins l'àrea de protecció del poblat ibèric del Vilar, àrea establerta pels membres de la Comissió d'Arqueologia del Museu de Valls, inclosa en el Pla general i que té la catalogació de BCIL (Bé Cultural d'Interès Local). La Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, estableix de forma específica el deure de preservació i manteniment pels béns catalogats i concreta que no poden ser destruïts. Aquest fet va comportar la necessitat de delimitar arqueològicament la zona abans de l'execució del projecte urbanístic. Els treballs de delimitació van resultar positius pel que fa a la presència de restes arqueològiques, cosa que va tenir com a conseqüència la realització de posteriors intervencions arqueològiques puntuals.' En aquesta part del treball hem de reconèixer la important tasca desenvolupada per un grup de voluntaris, entre els quals hi havia membres de l'IEV.^ Com a resultat d'aquestes intervencions s'ha documentat la presència d'una vil·la romana als peus del poblat ibèric, de la qual disposem de part de la planta, d'un estudi exhaustiu de la zona dels banys i de part d'un abocador ceràmic. Les estructures documentades ens permeten dibuixar una planta que hem de interpretar amb cautela. En primer lloc, hem de tenir en compte que en aquesta planta queden reflectits murs corresponents a diferents fases de funcionament de la vil·la, sense que es puguin definir, en molts dels casos, a quina fase d'ocupació concreta corresponen. El fet de no haver realitzat una excavació en extensió i profunditat, exceptuant la zona dels banys i el petit sector en què es localitzà l'abocador, limita la informació sobre aquestes estructures. Som conscients, també, que pot haver-hi més restes de les que hem descobert, però a més profunditat, fet que comporta que no hagin aflorat en el decurs d'aquests treballs. De la mateixa manera, moltes de les estructures presenten diferents cotes de conservació, en molts casos tan sols aflora un tram dels murs, la qual cosa impedeix definir el tipus d'àmbit al qual corresponen. ' Aquestes intervencions són excavació en extensió d'un petit sector que resultava afectat per un dels edificis (sector 4000); delimitació de la part de la UA3 destinada a vials; rebaix dels nivells superficials del sector afectat del carrer Prat de la Riba (2.600 m^), i excavació en extensió dels sector dels banys (200 m^). ^ Els voluntaris que han participat en les diferents intervencions són Francesc Cabré, Ester Fabra, Domingo Solé, Elisenda Amat, Joan Bofarull, Joan Canela, Josep Clavé, Núria Gabarró, Albert Mercadé, Ricard, Francesc Murillo, Jordi París, Imma Piüas, Pilar Salvany i Gisela, Judit Ciurana, Marc Solé, Sònia Vaquer, Babil Vicente, Alba Vives, Pili Vives i Roser. També cal recordar que no disposem de la totalitat de la planta, ja que falten uns 3.000 m^ que hi ha sota la plaça i la part que hi pugui haver sota el camp de futbol. Les fases documentades La major part d'estructures que configuren la planta obtinguda només han estat identificades, sense que s'hagi fet una excavació en extensió i en profunditat dels nivells que s'hi relacionen. Així, la informació de què disposem en aquests casos procedeix dels materials recuperats durant les tasques de neteja i de les evidències físiques que ens demostren en comptades ocasions la seqüència constructiva d'alguns àmbits, però no la seva cronologia absoluta. És per això que hem de ser molt prudents a l'hora d'atribuir moments culturals a aquestes estructures, ja que, exceptuant la zona dels banys, només disposem d'una petita mostra dels materials que ens poden donar aquesta informació. Som conscients que algunes de les fases que hem establert poden ser més modernes i també formar part o tractar-se d'una reforma del mateix moment que una altra fase que, a priori, sembla diferent. Així. doncs, les fases que proposem s'han d'entendre com una aproximació, potser agosarada, d'entendre que ens trobem davant d'una vil·la que ha anat evolucionant i transformant-se al llarg de més de 300 anys. FASE I Les evidències més antigues que hem documentat són del tercer quart del segle II aC i corresponen a un abocador de ceràmica, excavat parcialment, en el qual hem trobat els rebutjos d'aquelles peces que es fabricaven a la mateixa vil·la en un forn que no hem localitzat. A aquest mateix moment poden correspondre els murs 5004.501 1. 5014, 5170 i 5081, situats al costat nord-oest de la part intervinguda del carrer Prat de la Riba. Es tracta de murs molt malmesos, fets de pedres irregulars lligades amb fang i que semblen dibuixar uns àmbits allargassats. Els materials que hi anaven associats, procedents de la neteja de la capa superior, eren de característiques força semblants als documentats en l'abocador.
Mas Miquel
Descripció:
El mas Miquel és un lloc tradicional de reunió dels vallencs. L'espai està constituït per una àmplia zona de vegetació al voltant d'un edifici, el Mas Miquel.
Fins no fa gaires anys, el conjunt comptava amb una sèrie de fonts, fins a 26 canelles, que en completaven el caràcter d'indret d'esbarjo popular. L'edifici del mas és d'estructura simple.
Té coberta a dues vessants i obertures rectangulars, distribuïdes asimètricament. En l'actualitat es troba malmès.
Història:
El 1740, el Mas Miquel era propietat de la família Mora, que el va vendre a Rafel Miracle, curtidor de Valls, el 1741. El 3 de setembre 1743 va ser cedit a Francesc Vives, i des d'aleshores ha passat en heretat. Sembla que el nom li ve del primer resident, a qui deien "Miquelet del Tupiner", però no hi ha la total certesa.
El fet cert és que en 1741 ja era conegut per aquest nom i també pel de "Hort de les Fonts". Tant propietaris com llogaters es dedicaren al conreu de la terra. La fama li ve de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan passà a ser un lloc d'esbarjo familiar on els vallencs anaven a berenar, es feien concerts, entre d'altres.
Fou un lloc molt concorregut fins a la Guerra Civil Espanyola, però també després del conflicte conegué un període de gran popularitat: s'hi instal·là un bar, s'hi feien balls els diumenges, ...
El 1967 encara era un lloc de reunió i fins i tot es parlà de convertir el Mas Miquel en un parc públic. Actualment, però, les aigües estan contaminades i l'accés tancat, tot i que és encara un espai recuperable per a l'ús públic.
Descripció:
El mas Miquel és un lloc tradicional de reunió dels vallencs. L'espai està constituït per una àmplia zona de vegetació al voltant d'un edifici, el Mas Miquel.
Fins no fa gaires anys, el conjunt comptava amb una sèrie de fonts, fins a 26 canelles, que en completaven el caràcter d'indret d'esbarjo popular. L'edifici del mas és d'estructura simple.
Té coberta a dues vessants i obertures rectangulars, distribuïdes asimètricament. En l'actualitat es troba malmès.
Història:
El 1740, el Mas Miquel era propietat de la família Mora, que el va vendre a Rafel Miracle, curtidor de Valls, el 1741. El 3 de setembre 1743 va ser cedit a Francesc Vives, i des d'aleshores ha passat en heretat. Sembla que el nom li ve del primer resident, a qui deien "Miquelet del Tupiner", però no hi ha la total certesa.
El fet cert és que en 1741 ja era conegut per aquest nom i també pel de "Hort de les Fonts". Tant propietaris com llogaters es dedicaren al conreu de la terra. La fama li ve de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan passà a ser un lloc d'esbarjo familiar on els vallencs anaven a berenar, es feien concerts, entre d'altres.
Fou un lloc molt concorregut fins a la Guerra Civil Espanyola, però també després del conflicte conegué un període de gran popularitat: s'hi instal·là un bar, s'hi feien balls els diumenges, ...
El 1967 encara era un lloc de reunió i fins i tot es parlà de convertir el Mas Miquel en un parc públic. Actualment, però, les aigües estan contaminades i l'accés tancat, tot i que és encara un espai recuperable per a l'ús públic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario