Espais

Mas Miquel

Descripció:
El mas Miquel és un lloc tradicional de reunió dels vallencs. L'espai està constituït per una àmplia zona de vegetació al voltant d'un edifici, el Mas Miquel.
 Fins no fa gaires anys, el conjunt comptava amb una sèrie de fonts, fins a 26 canelles, que en completaven el caràcter d'indret d'esbarjo popular. L'edifici del mas és d'estructura simple.
Té coberta a dues vessants i obertures rectangulars, distribuïdes asimètricament. En l'actualitat es troba malmès.

Història:

El 1740, el Mas Miquel era propietat de la família Mora, que el va vendre a Rafel Miracle, curtidor de Valls, el 1741. El 3 de setembre 1743 va ser cedit a Francesc Vives, i des d'aleshores ha passat en heretat. Sembla que el nom li ve del primer resident, a qui deien "Miquelet del Tupiner", però no hi ha la total certesa.
El fet cert és que en 1741 ja era conegut per aquest nom i també pel de "Hort de les Fonts". Tant propietaris com llogaters es dedicaren al conreu de la terra. La fama li ve de finals del segle XIX i principis del segle XX, quan passà a ser un lloc d'esbarjo familiar on els vallencs anaven a berenar, es feien concerts, entre d'altres.
Fou un lloc molt concorregut fins a la Guerra Civil Espanyola, però també després del conflicte conegué un període de gran popularitat: s'hi instal·là un bar, s'hi feien balls els diumenges, ...
El 1967 encara era un lloc de reunió i fins i tot es parlà de convertir el Mas Miquel en un parc públic. Actualment, però, les aigües estan contaminades i l'accés tancat, tot i que és encara un espai recuperable per a l'ús públic.

 

Valls, una ciudad para descubrir

Historia de la villa de Valls

La ciutat de Valls està enclavada en una zona de pas. Això fa que des de la prehistòria la zona hagi estat ocupada per l'home. En són bona mostra les troballes del jaciment de Picamoixons, entre altres. Més endavant, a l'època dels ibers i en la posterior romanització, els paratges de Valls foren habitats amb intensitat. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d'època iberoromana de Fontscaldes així ho evidencien. Però el naixement pròpiament dit de la ciutat no es produí fins a la primera meitat del segle XII, una vegada derrotats els sarraïns que poblaven Siurana i la serra de Prades. L'any 1194 ja està documentada l'església parroquial de Sant Joan. El 1210 el rei Pere el Catòlic concedí el privilegi del mercat setmanal. L'any 1229 la vila ja tenia les seves Ordinacions Municipals, unes de les més antigues de Catalunya, fet que demostra ja la complexitat de l'estructura econòmica i social de la ciutat. La vila tenia dos punts neuràlgics: l'església parroquial de Sant Joan, romànica, i el castell, propietat de l'arquebisbe, el qual era senyor absolut de la municipalitat des de l'any 1391, en què el rei Joan I li vengué la seva jurisdicció. Fou en aquesta època, a l'últim terç del segle XIV, quan es configuraren els límits de la ciutat antiga en construir-se les muralles. La vila tenia una gran vitalitat i esdevingué la segona població del Camp de Tarragona al llarg dels segles XIV, XV i XVI. Fou aquest últim segle el que veié la construcció de diverses esglésies i convents i diverses obres civils d'importància. La més emblemàtica fou la construcció de la nova església parroquial de Sant Joan, entre el 1569 i el 1583. Després de l'embranzida constructora de finals del segle XVI, el segle XVII començà amb crisis constants que s'agreujaren amb la guerra contra França i més tard amb la guerra dels Segadors. La vila de Valls, situada en un punt estratègic entre Lleida i Tarragona, es veié assetjada una vegada i una altra per les tropes invasores, i l'agost de 1694[3] s'hi produí l'avalot dels pobres, que s'estengué a Solivella. Passada la guerra la vila recobrà la seva puixança econòmica fins a principis del segle XVIII en què novament es veié assetjada, ara amb motiu de la guerra de Successió. Al llarg de la guerra, però, canviarien de postura en el transcurs de la guerra, per evitar problemes, depenent de l'exèrcit que apareixia a les rodalies de la ciutat.[4] El 1709, el rei Carles va concedir el títol de ciutat a la vila, pels grans serveis prestats a la seva causa; un títol que Valls perdé en accedir el rei Felip V a la Corona d'Aragó. Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.[5] L'entronització de la nova monarquia féu aflorar nous dirigents, especialment la família Veciana, que dirigirà el cos dels Mossos d'Esquadra, nascuts a la ciutat. Al llarg de la centúria es veié la construcció del nou santuari de la Mare de Déu del Lledó, de l'església de Sant Antoni i del quarter. Fou un moment de gran expansió econòmica en què destacava el cultiu de la vinya i el seu comerç. El segle XVIII s'acabà amb la fundació de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, l'any 1791, de gran repercussió en la història de la ciutat, i amb l'aparició de les primeres manifestacions del fet casteller tal com el coneixem ara. El segle XIX s'inicià amb la invasió francesa durant la qual es produí la Batalla del Pont del Goi el 25 de febrer de 1809, i continuà amb les Guerres Carlines. Tot el segle es veié constantment sobresaltat per motins (1834 i 1845[6]), fets revolucionaris (1868 i 1869) i enfrontaments entre patrons i obrers. Uns enfrontaments lògics si pensem que la ciutat comptava amb una forta industrialització, especialment en el ram tèxtil. Tinguem en compte, a més a més, que el 1842 Valls arribà als 16.084 habitants, de manera que efímerament es convertia en la quarta ciutat de Catalunya en pes demogràfic, després de Barcelona, Reus i Tortosa. L'any 1850 fou inaugurat el Teatre Principal. La inestabilitat social i la plaga de la fil•loxera, que afectà la vinya, provocaren un enfonsament econòmic de la ciutat. Tot i així, en les dues darreres dècades del segle Valls veié diversos fets importants, com la creació de la fàbrica de gas (1880), la fundació del Banc de Valls (1881), l'arribada del tren Barcelona-Vilanova-Valls (1883), el naixement de la Societat Agrícola (1888) i la construcció del campanar de Sant Joan (1897), el més alt de Catalunya. A l'any 1909 es crea la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Valls.